Enviat a Cartes del director d'El Periódico, el 3 d’abril -pendent de publicar-
Gràcies Najat!
He estat la
bibliotecària de l'IEMed durant quasi 20 anys i he agraït profundament
l'article de la Najat atès que el que explica és totalment cert. Allò que no explica,
perquè ningú no ho sap, és que si no hi ha cap professional per mantenir oberta
aquesta biblioteca, no és només per la retallada pressupostària. Aquest ha
estat el pretext que ha fet servir la direcció de l'IEMed per aconseguir la
seva dèria de prescindir de tots els funcionaris i laborals de la Generalitat
de Catalunya, tots nosaltres amb una antiguitat d'entre 15 i 20 anys i amb una
solvència professional contrastada. El resultat és actualment una plantilla a
l'IEMed de 17 treballadors, 5 directors i 1 president, però ningú no es pot
ocupar de la biblioteca. Vull afegir que tots nosaltres hem estat amablement
recol.locats a llocs burocràtics sense relació amb la nostra experiència en
relacions internacionals. Qualsevol ciutadà en pot treure les conclusions que
vulgui.
Elisenda Macià
Elisenda Macià
Dimecres, 27 de març del 2013
Najat El Hachmi
Escriptora
Segrestar una biblioteca
En una magnífica entrevista de Cristina Puig a Montserrat
Carulla, l'actriu explicava com l'havia marcada el fet d'haver crescut en
una casa sense ni un sol llibre. Als que hem viscut circumstàncies semblants
hem tingut una segona oportunitat en les biblioteques i, sobretot, des que fa
unes dècades n'ha augmentat el nombre de forma exponencial, se n'han millorat i
diversificat els serveis i han esdevingut autèntics punts on s'igualen les
opcions d'accés a la cultura, la literatura, la música, el cinema, internet i
materials de tot tipus.
Una de les biblioteques més interessants de què
disposàvem fins no fa gaire era la de l'Institut Europeu de la Mediterrània,
aquest òrgan que promou el diàleg entre els països de les dues ribes. Ja fa
anys que gràcies a l'IEMed s'han visibilitzat els trets diferencials de la
immigració marroquina a Catalunya, majoritàriament d'origen amazic. I en la
línia d'aquesta tasca de coneixement d'un sector important de la població noucatalana,
l'institut disposa d'una de les col·leccions més complertes dedicada a aquests
pobles nord-africans. Fa uns dies vaig voler consultar algun dels seus
exemplars i vaig descobrir que no podia ni ho podré fer fins qui sap quan atès
que els pressupostos de l'IEMed no permeten mantenir una sola bibliotecària. O
sigui, que aquest patrimoni col·lectiu propietat de tots restarà segrestat fins
a nova ordre pel simple fet que no es pot contractar ningú que se n'ocupi. Deu
ser una manera molt original de crear estructures d'Estat, destruir primer les
que ja existeixen. Al cap i a la fi, la llengua amaziga és només la tercera en
nombre de parlants de Catalunya, encara que sembla que una part important dels
estaments oficials no en tenen ni idea de la seva existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada