NO SÉ QUÈ DIR

No sé què dir. No sé si sorprendre’m o deprimir-me davant del circ que representen tan bé la classe política, la majoria dels banquers i algun que altre personatge públic des de fa ja un bon temps. Cada representació és diferent. De vegades va de corrupció, altres vegades és un robatori i, molt sovint, es tracta d’una estafa. El fil conductor és però, sempre el mateix: enriquir-se al màxim possible a costa dels ciutadans, a costa d’allò que és públic i que, per tant, ens pertany a tots. La dosi de cobdícia, egoisme i impunitat que hi ha al darrera d’aquestes maniobres és molt alta. I això em preocupa. Em preocupa perquè no sé si es tracta simplement d’una moda passatgera o es que potser hi ha alguna patologia greu escampada per la nostra societat. També he pensat que ara, amb les noves tecnologies, tot s’acaba sabent o, senzillament, es que és el moment que surti la merda, tota la merda amuntegada i que fa molta pudor.

 Vull quedar-me amb aquesta darrera idea i així, no deprimir-me o no saber què dir quan, llegint el diari o mirant la tele tinc la sensació de ser al circ i espero amb neguit el número que més m’impressionarà.

Gemma