Aquí roba tothom!

En diuen democràcia però això és una borda estafa, ens estan saquejant. És com el 3% dels Pujol, tothom ho sap però ningú mira, i llavors, és com que no passa res. Ningú vol estirar la corda perquè tots es quedarien amb el cul a la fresca. Tenim una llei electoral del 1985 (Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General) i sembla ser que no revelleix ni es desfasa, ningú té cap interès en modificar-la o fer-ne una de nova d’acord als temps actuals.

A Catalunya, l’única comunitat sense llei electoral pròpia, passa gairebé el mateix, legislatura rere legislatura el nostre parlament no es capaç de trobar un consens de dues terceres parts per aprovar-la ( per tant, seguim dins del marc de la llei espanyola), ves per on mai es posen d’acord per això, coses dels polítics i de la vida parlamentària, tot plegat ja fa massa pudor. De totes maneres, no deixem anar la imaginació, malgrat que s'aprovés una llei electoral catalana, la llei estatal es continuaria aplicant a les eleccions legislatives catalanes.

I és així com funciona aquesta súper llei:

- Seguim tenint dues cambres de representants, tots amb sous que tripliquin dues vegades el SMI i que representen molt eficaçment i eficientment al poble, els dies que hi van.

- El nombre de diputats és escollit per províncies en proporció a la població que vota, els senadors ja és més una qüestió de territori, la qüestió és emplenar les cambres.

- Les candidatures que no obtinguin un 3% del total de vots emesos en la circumscripció, queden fora, (LOREG, art.163) així, directament amb una raspallada es carreguen els partits petits que no tinguin concentració territorial, clara aberració absolutista dels que són a dins del xiringuito i no volen competència nova.

- Els representants s’assignen a les llistes pel sistema D’Hondt. Se suposa que el nombre de càrrecs electes assignats a les candidatures és en proporció als vots obtinguts, o sigui, ejem, exactament proporcional, però resulta que quan els votants estant dividits en nombrosos districtes electorals (províncies) amb un nombre reduït de representació, la proporcionalitat s’escapa per la finestra. Tenim un sistema on els vots del territoris més poblats valen menys, proporcionalment.

- A més a més, els diputats escollits no tenen CAP responsabilitat en relació a la província en la qual estan inscrits i representen, o sigui que normalment a banda del 4 primers de la llista no es coneix a cap representant, poden dir i fer el que vulguin que cada més cobraran el mateix i ningú els fotrà una tomatada pel carrer ja que només els coneix l’aparell de partit. I segurament no és ni casualitat ni una qüestió de fer el bé públic que estiguin inscrit en alguna llista, no hi ha res com tenir carnet d’algun partit.

- El vot nul no computa per a res. Si has de votar nul, queda’t a jeure a casa.

- Per fer el càlcul de la repartició d’escons, només computen els vots vàlids rebuts per cada candidatura, o sigui que l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul, fa que els partits que ja estan menjant de tots nosaltres, es prenguin un cubata (subvencionat amb impostos) a la nostra salut. Per fer millor el rotet. En resum i a diferència d’altres sistemes, la llei té com a resultat que el nombre total de vots no intervingui en el còmput, ben curiós per un sistema democràtic.

- No cal dir que només els partits que són a dins de l’arc parlamentari reben subvencions governamentals, és allò de “yo me lo guiso y yo me lo como”.

- I per acabar de rematar la cosa, als partits els agrada allò de l’obediència de partit. O sigui que és igual si són 2 o 350, que tots els nostres representants han de dir, fer i votar el que els mana l’amo de dalt, i és obvi que tots els que arriben a dalt tenen unes ments privilegiadíssimes amb capacitat de decidir per tots els seus votants.

Algú normal, pot entendre aquest sistema com una democràcia?? I ara deixem al president del Govern espanyol tranquil, que foti enlaire alegrement el poc que queda i reformi alguns serrells de la llei electoral per tal que només pugui governar la llista més votada o la que ells vulguin ...total ... (ben bé una “casta”, com ja ho ha ben batejat alguns).