He estat penalitzada, i m’han fotut un bon
pessic de diners. M´he posat malalta, se
m’ha ocorregut agafar una bronquitis aguda, i es clar, m’han castigat en allò que mes falta em fa, ja que tinc un
sou de pena, doncs m’ho han descomptat del sou. Sí, l’administració, quan et
poses malalta et castiga, gràcies als polítics, ells són així.
Aquesta és la societat del benestar i l’estima que els
dirigents tenen als treballadors, quan et poses malalta, AMB UNA BAIXA MÈDICA entre les dents,
a banda del problemes de salut i de les
despeses farmacèutiques, et pispen una part del teu sou. És o no és una
sanció en tota regla?
Doncs bé, no em puc permetre cap malaltia, sincerament ho
dic, així que la propera vegada que agafi alguna cosa, sigui greu o sigui lleu,
sigui infecciosa o contagiosa, sigui degenerativa o congènita, se’m caiguin els budells o els
pulmons, aniré a treballar. Perquè a casa, seguim menjant, seguim pagant l’hipoteca, la llum, l’aigua, etc. estigui o
no estigui malalta. I cobro tan poc, que
vivim a mesada treballada.
Ah, per cert, no m’agrada gens posar-me malalta, ja
m’agradaria ser una superwoman i no
patir aquestes febleses humanes !!
I m’acomiado amb
aquella cançó que diu: “Si els fills de puta volessin ... no veuríem mai el sol ...”, sovint la tinc al cap.
Maricel Saball
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada